¿Retorn al Passat?

Els Lakers no estan bé, això és evident però un no acaba d'entendre massa bé la raó.
Els fitxatges de Nash, Howard, Jamison, amb la continuïtat de Kobe, Pau i Artest o MWP com vulguin dir, asseguraven un equip que havia de lluitar per l'anell de la NBA.
La incredulitat arribo a pretemporada quan no van ser capaços de guanyar ni un sol partit. L'inici de la temporada regular confirmava els presagis: l'equip no funcionava. Era culpa de Brown (l'antic entrenador)? Era la incompatibilitat de Howard i Pau? Era l'edat de Nash i Kobe? Era la manca de profunditat a la banqueta?
El primer que va pagar va ser l'entrenador, es va canviar a un estil més ofensiu (D'Antoni), però l'equip no acaba d'arrencar, sembla que el segon pot ser Pau. El que està clar és que l'equip no funciona.
Ahir vaig veure el partit que van jugar contra Orlando Magic a l'Staples Center de LA. Em vaig espantar una mica, un equip inconnex, poca sensació de col·lectivitat, presibilidad tàctica quan davant tenia un dels pitjors equips d'aquest any.
I de seguida em va venir al cap l'equip que va armar fa uns anys Lakers, quan va signar a Payton, Malone i tenien a Shaq i Kobe... ¿Retorn al Passat?

Per Berni Álvarez
@b5alvarez
Tècnic del
CB Tarragona
@CBTarragona

Berni Álvarez, Alfa i Omega a Tarragona

La Lliga ACB ha gaudit de grandíssims tiradors al llarg dels seus gairebé 30 anys d’història. Llançadors letals que han massacrat defenses a l'home i en zona des de més enllà de 6’25 o 6’75. Canells calents que han fet saltar pels aires sistemes i esperances.
Assegurances de vida, capaços d’aixecar grades senceres amb triples guanyadors sobre la botzina. Berni Álvarez va ser un d'ells.
Entre finals dels noranta i principis d'aquest segle, l’escorta de Reus es va erigir en un dels triplistes més temibles del bàsquet espanyol. El seu aspecte físic, poc atlètic, enganyava. Però quan rebia en el perímetre, en Berni no perdonava. Carregava el braç en dècimes de segon i anotava amb una facilitat sorprenent, amb ratxes increïbles que canviaven un partit.

Tarragona, València i Lleida van gaudir del seu canell d’or. Encara recordo la roda de premsa, fa un parell d’anys, en què va anunciar la seva retirada com a jugador professional. Tants bons records amuntegats davant d’un micròfon van travar més d’una vegada les paraules d’un Berni que va viure emocions fortes allà per on va passar: l’ascens a Primera B amb el CBT, el fitxatge pel Pamesa del mític Miki Vukovic, l’ascens a l’ACB, la Copa de Valladolid, la final de la Copa Saporta davant la Benetton de Bodiroga, el play-off amb el Lleida, la recta final a Tarragona convertint-se en el jugador que més vegades ha vestit la samarreta del club...

Una trajectòria impecable per a un jugador que va començar tard en això del bàsquet, als 14 anys, però el romanç amb el parquet segueix sent tan intens com el primer dia. Ara, des de la banqueta, tracta de tornar-li al CBT tot el que aquest li va donar: una vida lligada a una pilota taronja.
És l’alfa i omega de Berni a Tarragona.

Per Jordi Domínguez @dominguezjordi
Periodista de 31 anys, actualment presentador a Gol Televisió. Treballa per l’Euroleague Basketball i ha estat molt lligat al bàsquet durant tota la seva carrera professional. En el seu dia, presentador de ‘Planeta Bàsquet’ a Ràdio Gràcia, col·laborador de ‘Basketconfidencial’ i narrador de partits de l’Eurobasket 2009 de Polònia. També ha treballat a la revista Don Balón, a la Televisió de les Illes Balears i a Televisió de Catalunya, a més de col·laborar actualment amb la revista ‘Panenka’.