Què, per a què i perquè entrenar

Què tenir en compte a l'hora de triar un o altre exercici quan planifico l'entrenament.

Dos principis molt important que cal tenir en compte a l'hora de proposar un entrenament, ells són dos dels principis pedagògics com el de participació activa i consenteix en l'entrenament i el Principi de Transferència.

Principi de la participació activa i consenteix en l'entrenament:

És un error de l'entrenador o del docent de l'Educació Física ensenyar o entrenar per simple repetició, sense saber els seus entrenats perquè fan tal o qual tasca. Els esportistes han d'elaborar conscientment la tasca a desenvolupar, han de saber: què, com i per a què ho fan.
De res serveix copiar entrenaments, mirar vídeos i fer-los fer el que veig a la pantalla, si no sé per a què és el que vaig a proposar, si no quina és la finalitat i per a què serveix.

Aquest principi preveu una preparació i conducció de l'entrenament i una activitat tal entre l'entrenador i els seus alumnes que possibilitin a cada esportista saber per què i per a què actua.
Un atleta, com el músic, hauria de percebre i, per tant, sentir, quan sonen les notes falses. Això li permetrà fer les correccions apropiades en el seu repertori d'entrenament.

Del principi del conscient es desprèn la següent regla: l'estudiant ha de conèixer el resultat de la seva activitat així com la valoració que es dóna als realitzats. Quan un esportista, després de realitzar un exercici, analitzi els seus moviments, jutgi els seus errors i sàpiga com superar-los, està en condicions de repetir l'exercici amb més èxit.

El coneixement dels resultats obtinguts no és només necessari durant l'aprenentatge, sinó en realitzar qualsevol exercici d'entrenament. Quan l'esportista no compara els resultats indicats amb les seves pròpies impressions (sentit de la velocitat, ritme, relaxació, simplicitat o dificultat, etc.) No podrà saber en quin aspecte es troba endarrerit, no aconseguirà desplegar totes les seves possibilitats ni perfeccionar els seus resultats.

El idioma motor en l'ensenyament, l'entrenament autogen i psicològic, el perfeccionament de les possibilitats de dirigir els estats i funcions i l'autoregulació, obren nous camins per a l'elevació del rendiment dels esportistes. I amb tots aquests canvis exigeixen considerables esforços a la consciència dels esportistes, així com l'adquisició per ells de nous coneixements.
La participació activa no s'ha de limitar només a les sessions d'entrenament. Durant el temps lliure l'esportista ha de saber com es desenvolupa el seu procés de recuperació i quins tipus d'activitats o comportaments li poden perjudicar en aquest procés.

Algunes de les regles a seguir per assolir aquest principi:

• Guiar l'esportista cap a l'objectiu del rendiment a assolir
• Proveir l'esportista de coneixements estretament vinculats a les tasques de l'entrenament.
• Formular exigències que requereixin reflexió, iniciativa i responsabilitat per part de l'esportista.
• Fer participar l'esportista en la preparació, estructuració i exaltació de l'entrenament.
• Educar a l'esportista perquè sigui capaç d'avaluar el seu propi rendiment i de fer un control conscient dels seus moviments.
• Portar un continu registre dels resultats i comparar-los amb els plans anticipats i l'entrenament.

Principi de Transferència:

Per transferència s'entén un efecte positiu de transmissió d'una acció a una altra. La condició perquè es produeixi aquesta transferència és que hi hagi coincidències coordinatives entre els moviments respectius. En realitzar exercicis més o menys aliens a la pròpia acció tècnica, les modificacions que poden tenir lloc presenten una triple influència en el gest propi d'una especialitat concreta.

La quantitat d'influència que pot tenir en realitzar uns exercicis determinats o tècniques determinades sobre altres, pot ser:

a) Positiva, quan l'execució o treball d'uns exercicis o tècnica faciliten el
aprenentatge o execució d'una segona.

b) Negativa, quan l'execució o treball d'uns exercicis, tècniques, qualitats físiques,
infereixen o empitjoren l'execució, aprenentatge o desenvolupament de les segones.

c) Neutra, la realització d'exercicis i tècniques ni milloren ni empitjoren la d'altres exercicis.

Per tant si jo planifico un exercici on el desplaçament no es correspon amb el gest tècnic, la transferència que estaré realitzant serà negativa, perquè a l'hora de posar-lo en pràctica durant el joc, hi haurà el jugador fent un gest tècnic diferent del desplaçament que va estar entrenant.

Un exemple més pràctic seria que el jugador desplaci sobre la xarxa donant l'espatlla a la mateixa i finalitzi l'acció colpejant a volea. En aquest exemple la transferència és negativa, ja que no es condice el desplaçament amb l'acció tècnica. Si la proposta seriosa que el desplaçament ho faci de front a la xarxa i realitzi el gest tècnic estem unint dos components tècnics en un cop com és la volea i aca la transferència serà positiva.

Aquests dos principis que descric són part dels quatre principis pedagògics que es regeix l'entrenament, que sumat als principis biològics donen base a la filosofia de l'entrenament modern.
Aquests temes són desenvolupats i posats en pràctica en el meu curs d'entrenador físic on fem base del perquè, perquè, com, quan i d'entrenar.

Espero que el puguin posar en pràctica i els deixo fins la pròxima entrega.

Recordeu que els dubtes o comentaris podeu escriure a gustavobalquinta@hotmail.com o visitar la meva web www.gustavobalquinta.com.ar

Nàstic es porta el segon clàssic i respira tranquil

Segon round de clàssics entre el Nàstic i Reus. Segona victòria de la sèrie que es porta l'equip de Salamero. Una victòria més que important per a l'equip grana ja que amb aquest triomf surten de la zona de perill en què es trobaven i en el lloc 16 de la classificació.

Puntual les 12:00, la Jornada 14 va arrencar acompanyada d'un clima una mica inestable, tant en el pronòstic que amenaçava núvols sobre el Nou Estadi com l'expectativa de l'afició local de poder sortir dels últims llocs de la taula.

El primer temps va ser molt semblant per als dos equips, molt lluitat, elèctric i avorrit. Amb el Reus esperant enrere i amb domini del camp i de la pilota de part del Nàstic que la feia circular per part de Benito i Fran Vélez tirant des dels extrems fins arribar a Calderón molt actiu tirant centres a l'àrea, sempre rebutjats per la correcta defensa del Reus.

No hi va haver molt perill durant la primera part, excepte al final una jugada al ’39 que el porter grana Pérez rebutja al córner després d'una rematada de cap del Reus.

L'únic moviment gran, va ser fora del camp ja que que a partir d'aquest minut va començar a ploure copisamente, el que va fer que molta gent de les tribunes es llancés en massa saltant una tanca per passar a la zona ensostrada del Nou Estadi. Crits dels plateístas.

En el segon temps, la cara del Nàstic va canviar una mica amb l'ingrés de David Haro reemplaçant a Aaron Bueno on els de Salamero van ser més perillosos i punxants fins a l'arribada del primer gol al '84 de Virgili.

Allà el partit es va obrir una mica, arribant el segon del Nàstic al final del partit amb un error de la defensa del Reus a partir d'un lliurament fallida al centre de la vora de la seva pròpia àrea que va saber aprofitar David Haro qui va connectar una bomba que es colar a l'esquerra del porter.

Igual el millor del partit va succeir en temps afegit de 4 minuts, quan el Reus animant una mica aconsegueix descomptar a '92 de la mà d'Álvaro.

Els del Nàstic demanant l'hora, final del partit. Els de Tarragona a casa feliços per celebrar, brindar i fer la siesta tranquils i pensant a seguir sumant.

Per Gabriel Podestá

Vídeo: club Gimnàstic Tarragona

Aficionat del Nàstic equipat amb la seva pròpia megafonia.

Una mica de instagram. El primer temps avorrit.

Aquest tipus de fotos sorgeixen per caprici del meu iPod. Crec que té vida pròpia.

Una postal tardor del camp d'entrenament al costat de l'estadi.

Sala de premsa del Nàstic. Molt còmodes.

Pàdel: entrenament físic

No tot és futbol a les nostres vides, també hi ha altres esports que ens agraden practicar o simplement veure per TV i menjar-nos les ungles.

Amb aquest que anem a parlar, en la meva experiència personal en la meva curta vida esportiva, literalment m'he arruïnat els genolls jugant al Pàdel.

I per evitar lesions i altres temes més sobre l'entrenament físic per desenvolupar millor aquest joc, deixem millor que ens ho expliqui de primera mà Gustavo Balquinta, entrenador físic de la Selecció Argentina de Pàdel.

Comencem aquest espai desenvolupant i explicant el que fem cada dia, o gairebé tots que és entrenar.

Saber que és entrenar, com perquè i perquè, és saber optimitzar el temps i poder objectivar els nostres desitjos.




La necessitat de jugar cada vegada més ràpid, que el joc sigui agressiu i explosiu, per conseqüència que l'esport sigui espectacle, genera una necessitat, i és la d'entrenar físicament.

Jo a això li sumo una altra necessitat que la crec més important encara, que és la de la salut esportiva, la necessitat que el jugador pugui tenir plenitud física i continuïtat en la seva vida esportiva, crec tan important com la necessitat de vèncer.

No tenir aquesta continuïtat en l'entrenament, fa que cada retorn de lesió, hàgim de començar novament, que el procés s'interrompi i tornar a generar els valors que havíem guanyat, de manera que resumit, tornar a recuperar el temps invertit, que a causa de la lesió va ser temps perdut.

Per tant els vaig a deixar alguns conceptes importants i algunes definicions per començar a entendre i desmembrar que és i com és aquest meravellós món de l'entrenament.

Espero que els atrapi i que junts puguem seguir aprenent.

Què és entrenar físicament?

L'entrenament físic és l'aplicació d'un conjunt d'exercicis corporals, aliens als que s'utilitzen en la pràctica de l'esport en qüestió, dirigits racionalment a desenvolupar i millorar les capacitats i qualitats motores del jugador.

Per a què serveix?

Al PÀDEL se li donava molt poca importància a l'entrenament físic, perquè es creia que la tècnica ho era tot. Els jugadors de pàdel tenen un alt nivell tècnic en general, però hi ha vegades que el que decideix en moltes ocasions qui guanya un partit és la forma física. A més hi ha altres raons que enumero a continuació, per les quals cal entrenar físicament:

• Prevé lesions, ja que entrenar només tècnicament produeix descompensacions musculars, que amb un entrenament físic general de reforçament tendinós-lligamentós i muscular, no passa i alhora perllonga la vida útil de l'esportista.

• A qui s'inicia li facilita l'aprenentatge i l'assimilació tècnica del moviment, un clar exemple és que molts esportistes que tenen una bona tècnica dels cops més importants com la volea, el smash, en molt pocs entrenaments tècnics són capaços d'obtenir millores en la realització dels mateixes.

• Es milloren les parts febles del jugador. És molt normal tenir un jugador descompensat muscularment, que serà procliu a lesionar. Les cadenes musculars anteriors i posteriors han d'estar compensades i és difícil trobar un jugador complet físicament.

• S’allarga la vida esportiva del jugador estant més anys rendint a bon nivell.

• Desenvolupa al màxim les capacitats motores del jugador: força, resistència, velocitat i flexibilitat com així també les qualitats de l'esportista, coordinació, agilitat i equilibri dinàmic. Finalment desenvolupa les qualitats específiques de l'esport la força màxima, la velocitat de reacció, la força explosiva, la flexibilitat general, la resistència a la força explosiva, etc.




• Dóna seguretat i confiança en un mateix, saps que les forces no et van a abandonar. Entrenar físicament és preparar psicològicament. L'entrenament sistemàtic, li proporciona al jugador una gran capacitat volitiva, no caient en desànim, tornant-se perseverant i amb una moral al màxim, influint positivament en la seva psicologia.

N'hi ha que pensaven que els pesos agarrotan i resten velocitat i de córrer per terrenys diferents del lloc on es practica l'activitat esportiva, és cosa de bojos. I no estaven equivocats, gràcies a la constant evolució i l'aportació de la ciència, l'entrenament físic esportiu provocar un canvi, una ruptura en canviar quantitat per qualitat, i així, sessions de dues hores es redueixen a quaranta-cinc minuts de treball.

La planificació, periodització, corbes de compensació i supercompensació, etc, permeten al jugador arribar en la millor forma física als tornejos més importants, com així també poder recuperar-se d'una sessió a una altra i afrontar diferents càrregues i estímuls al dia oa la setmana.

Bé, deixem assegudes les bases de per què i perquè entrenar físicament, en el pròxim lliurament passarem a conèixer amb més profunditat quin tipus d'entrenament físic necessita un jugador de pàdel i com podem aconseguir-ho.

Els deixo una salutació i ens trobem en el pròxim entrenament.

Per dubtes o consultes em poden escriure a balquintagustavo@hotmail.com

/ / / / / / / / / /

Gustavo Balquinta

Entrenador Físic de la Selecció Argentina de Professionals i Juvenils de Pàdel.
Entrenador Físic Personal de Jugadors Professionals de Pàdel.
Va escriure i Dicta en Curs d'Entrenador Físic de Pàdel.
Director del Gimnàs Regatasgym de la Ciutat de la Plata, Buenos Aires, Argentina
Assessor de l'Entrenament Físic de Jugadors Professionals de Futbol.

Organització i dissertació en la 1 º Convenció Internacional de Pàdel, a Madrid, Espanya.
Autor del curs d'Entrenador Físic de Pàdel avalat per l'Associació Argentina de Pàdel (APA).
Autor del Sistema d'Entrenament Físic Interactiu en línia a Distància del
lloc www.padelcenter.com
Disertante sobre potència Aeròbica en les Jornades d'Entrenadors Platenses
al Cim de l'Esport Argentí Organitzat per la Municipalitat de la Plata.
Dicta clíniques d'entrenament de pàdel en diferents ciutats del país.
Desenvolupa les clíniques intensives d'entrenament al CeNARD a jugadors pre seleccionats de pàdel.

Resultats i classificació Segona B grup 3 Jornada 9

El Reus va perdre ahir contra l'Alcoyano en el partit corresponent a la intersetmanal jornada 9. Els gols de David Torres i Devesa a l’Estadi Municipal fan caure els roig-i-negres en un perillosa dissetena plaça, si tenim en compte que per darrere hi ha equips amb dos partits menys. Un d'ells és el Gimnàstic de Tarragona, que no ha jugat aquest dimecres a causa del compromís del seu rival, el Mallorca B, a la Copa Federació. El partit ajornat es jugarà el proper dimecres. Abans, però, Reus i Nàstic hauran d'enfrontar-se a Valencia Mestalla i Atlético Baleares.

Puyol, el pundonor i la sabiduria

Ahir el vam veure tots per televisió i com jo i molts, ens quedem impressionats amb l'estrepitosa caiguda i la lesió que ha tingut el 5 del Barça Carles Puyol davant el Benfica per la Champions que el deixarà fora de competició per 4 setmanes. Ayyy quin mal!

Després de llegir tota la premsa esportiva al matí, em trobo amb aquest article publicat a ‘La Voz del Rioba’, el bloc que escriu i edita meu estimat amic Rodolfo Chisleanschi i que recomanem seguir-lo. Tant ens va agradar aquest article que de seguida ho retwitteamos i pensem-collons!, Quin bon article per Eleven...
...Ring ring... Ens crida Rodolfo a la redacció i em diu -Che... ¿No te gustaría publicarlo en ElevenFoot?  
I clar! estem connectats!
Allà anem i com també ens agrada el Barça també ho publiquem al nostre canal tarragoní.

Compte la anècdota, o la llegenda, que en els temps en què compartien plantilla sota les ordres de Louis Van Gaal, un dia Juan Román Riquelme es va dirigir amb tota la seva serietat i respecte a Carles Puyol, ja en aquells dies ídol de bona part de l'afició del Barça, i li va preguntar: “¿Me podés explicar por qué jugás asi?”.

El “así”, en el particular idioma ‘riquelmiano’, significava amb semblant fragor, travant cada pilota amb el fetge si fos necessari, entrant en cada jugada com si fos l'última o la més important de la seva vida, fins i tot en els entrenaments, encara que incloïa també una crítica al peculiar estil del Tarzán de la Pobla del Segur, totalment en les antípodes del practicat i defensat per Román.
 
La veritat és que la seva manera de viure i entendre el futbol, aquest pundonor a prova de bales, ha portat a Puyol al cim del futbol. Guanyador de tot títol es pugui obtenir, la seva carrera és tan irreprotxable com evidiable. Però Riquelme, que parla poc però té un criteri futbolístic tan indiscutible com l'energia del capità del Barça, apuntava cap a un altre costat amb la seva maliciosa pregunta.

Segons ell, i segons l'opinió dels futbolers més puristes, els grans defenses, els que entenen el joc i coneixen el lloc fins als seus últims detalls, són aquells que aconsegueixen controlar el temps i l'espai. Aquest domini d'elements tan insubstancials els permet anticipar cada acció, cada pilota creuat, cada encreuament, sense necessitat d'esforços extraordinaris, xocs impetuosos o arriscades escombrades pel terra. Són, en definitiva, els pocs que poden completar una gran actuació sense embarrar els pantalons, els que de veritat saben ...

Carles Puyol, sense dubtes, ha progressat molt. Al llarg de la dotzena d'anys en l'elit va ser millorant a mesura que anava coneixent els secrets del seu ofici. D'aquí la seva perdurabilitat, tant al seu club com a la selecció. No obstant això, i com la perfecció és difícil d'aconseguir, segueix privilegiant el pundonor per sobre de qualsevol altra qualitat, i en qualsevol circumstància del partit o sector del camp en què es trobi. Dit d'una altra manera, no ha aconseguit que la seva saviesa el porti a estalviar els esforços, controlar els xocs i moderar els riscos. I a determinada edat, quan el cos comença a acumular el desgast de tantes batalles, el preu per aquest dèficit es paga amb lesions, cada vegada més freqüents, cada vegada més insòlites.
 
Perquè quan camina cap als 35 anys, el gran Carles Puyol encara deu una matèria a la universitat del futbol: la del maneig dels temps i els espais. Segur que encara li queden energies per aprovar-la.

 Per Rodolfo Chisleanschi

La Voz del Rioba